Paul Creston

Paul Creston (Nova York, EUA, 10 d'octubre de 1906 - San Diego, Califòrnia, EUA, 24 d'agost de 1985) fou un compositor de música nord-americà. Fill d'uns humils emigrants italians, el seu verdader nom era Giuseppe Guttoveggio. Fou organista de l'església de Saint Malachy, a Nova York, durant més de trenta anys. El 1932 va escriure el seu primer treball com a compositor, 5 danses, però no es donà realment a conèixer fins al 1941, en què la crítica novaiorquesa premià la seva Simfonia núm. 1. Es convertí en un dels creadors més interpretats del seu país, malgrat que el seu llenguatge musical, no excessivament experimental, començà a caure en popularitat vers els anys seixanta. Creador d'inspiració impressionista i riques i sumptuoses orquestracions, fou un dels primers autors a utilitzar el saxofon com a instrument de concert, a més d'introduir la marimba, l'acordió i el trombó en l'execució solista. Va compondre més de 200 obres, que inclouen sis Simfonies (destaquen la núm 2 i 5), així com diversos poemes simfònics inspirats en versos de Walt Whitman i en les Sagrades Escriptures. Fou president de l'Associació Nacional de Compositors i Directors (1956-1960) i director de la Societat Americana de Compositors.