Paul Barbarin

Paul Barbarin (Nova Orleans, 5 de maig de 1901 - 17 de febrer de 1969) fou un bateria i músic de jazz estatunidenc. De molt jove, tocà en bandes i conjunts de jazz primitiu. Més tard, encara en la seva ciutat natal, actuà en l'Original Creole Band de Freddie Keppard (una de les primeres orquestres que difongueren l'autèntic estil de Nova Orleans, base de la ulterior evolució del jazz), amb Sidney Bechet i amb Buddy Petit. Va estar per primera vegada a Chicago (1918-19), treballant amb el famós trompeta King Oliver, al costat del qual va romandre novament entre 1925-28. En aquesta última data s'uní a l'orquestra de Louis Russell (en la que ja hi havia tocat vers l'any 1920) i, hi va romandre en aquesta fins al 1939, any en què retornà a Nova Orleans, on, el 1942, fou contractat per Red Allen i, un any més tard per Sidney Bechet. Després (1950), formà part de l'orquestra de Rudy Blesh, amb la que contribuí al renaixement del jazz clàssic, abandonat i, el que és pitjor, corromput en aquesta època; enregistrà, amb aquest conjunt, per discs <Circle>. El 1953 anà novament a Chicago, amb el pianista rus Art Hodes, i el 1955, a Nova York, formà diversos grups i orquestres sota el seu nom. Gravà amb els màxims representants del jazz clàssic: King Oliver, Jelly Roll Morton, Armstrong, Red Allen, J.C. Higginbotham, Louis Russell, etc.és de destacar que en l'acte del seu enterrament intervingueren diverses bandes de música i que la gentada provocà un col·lapse de circulació.