Paolo Lorenzani

Paolo Lorenzani (Roma, 5 de gener de 1640 - 28 d'octubre de 1713) fou un compositor italià del Barroc. Probablement era parent amb el llibretista Giovanni Andrea Lorenzani. Després d'estudiar amb O. Benevoli, se sap que fou mestre de capella a Torí. Esperant per a succeir a Benevoli a Sant Pere, retornà Roma i el 1672 fou nomenat mestre de capella de l'església de Jesús i del Collegio Romano. Després fou mestre de capella a l'Oratori del SS. Crocifisso, fins a rebre el mateix càrrec en la seva ciutat natal, en la catedral de Messina, on s'establí per tres anys. Conegué al virrei de Sicília, duc de Vivonne, el qual el va prendre sota la seva protecció i el portà amb ell a París l'any 1678. Aviat destacà en la cort de Lluís XIV amb les seves composicions sacres i d'ocasió, pel que fou nomenat el 1679 <maître de musique> de la reina Maria Teresa. Com a tal el rei li encarregà que contractes a Itàlia alguns cantors amb veu de soprano, per la seva capella. A la mort de la reina Maria Teresa el 1683 fou obligat a deixar la cort a causa de l'oberta hostilitat que li mostrà Lully. En el període de temps que transcorre entre 1683 i 1685 fou mestre de capella en la congregació religiosa dels Pares Teatins. La mort de Lully li donà ocasió per tornar a ocupar-se del teatre. La representació de la seva òpera Orontée el 1687 no fou ben acollida pel públic. El 1693, fou un verdader fracàs la publicació en edició de luxe dels motets que tant d'èxit havien assolit en la interpretació davant del públic. A conseqüència d'aquests entrebancs, Lorenzani es decidí a tornar a Itàlia on, una volta establert a Roma, fou <guardià dels mestres> de la congregació de Santa Cecília i mestre de la capella Giulia de Sant Pere (1694). Aquí dirigí per primera vegada, el març de 1695, el conjunt dels cantors pontificis. Durant tota la vida alimentà l'ambició de fondre en un únic estil l'italià i el francès. Encara que la tal operació no va tenir l'èxit esperat, s'ha de destacar que la influència de Lorenzani encara es deixarà notar en la música de M. R. Delalande, A. Campra o N. Bernier. En qualsevol cas, Lorenzani ha d'esser considerat per la abundància i la varietat de la seva producció com un dels millors músics del segle XVII. Publicà un llibre de motets, a quatre veus (París, 1679), i diversos Magnificat (Roma, 1690).