Олександр Браіловський

Alexander Brailowsky, nascut Aleksandr Petróvitx Brailovski en rus: Александр Петрович Браиловский (Kíev, Ucraïna, llavors part de l'Imperi Rus, 16 de febrer de 1896 - Nova York, Estats Units, 25 d'abril, 1978) fou un pianista francès d'origen ucraïnès, especialitzat en les obres de Frédéric Chopin Graduat amb la medalla d'or al conservatori de la seva ciutat natal el 1911, aquest mateix any es traslladà a Viena, on estudià sota la direcció de Leschetizky fins al 1914. De manera progressiva es formà com a intèrpret de Chopin, i amb els anys arribà a convertir-se en un autèntic especialista. Des de l'any 1920 i en repetides ocasions oferí en capitals europees i ciutats americanes del Nord i del Sud concerts amb una completa visió del gran compositor. Des de finals de la primera guerra mundial, Brailowsky aconseguí projecció internacional. També visità, en repetides ocasions, Espanya i Hispanoamèrica. Reordenà amb verdadera devoció, en un treball d'anys, les cent seixanta-nou composicions que comprèn l’Opera Prima de Chopin, preparant els cicles integrals que restaren estructurats en sèries de recitals. Per a molts crítics, aquesta fou una empresa d'enorme disciplina, no sols musical sinó matemàtica. El 1949, en commemorar-se a París el centenari de la mort de Chopin, fou Brailowsky el pianista invitat per a interpretar les seves obres, en un acte presidit pel primer magistrat del país. Poc temps després establí la seva residència a Nova York. Guardonat per diferents Governs, aplaudit en nombroses capitals del món, havent rebut, entre d'altres, les distincions següents: l'Orde del Mèrit, de mans del rei Carol II de Romania: la medalla de la Legió d'Honor de França: la medalla del rei Cristià X de Dinamarca: la medalla d'argent de la Vila de París. Era considerat com un dels pocs sobrevivents d'una escola avui superada, de la qual potser Rubinstein fou l'últim representant, escola que probablement va tenir els seus orígens en Paderewski (1866-1941), pianista polonès que també fou deixeble de Leschetizky. Brailowsky era, doncs, ja un dels pocs romàntics integrals del segle XX.