Norman Dello Joio

Norman Dello Joio (Nova York, 24 de gener de 1913 - East Hampton, Nova York, 24 de juliol de 2008) fou un compositor estatunidenc d'ascendència italiana. Aprengué orgue i composició amb el seu pare, seguint els estudis d'orgue amb Pietro Yon i composició a l'Institute of Musical Art, on va tenir per a mestre Gaston Dethier. Va ser mestre de capella en algunes esglésies i director musical d'una companyia de ballet. assolí el premi Pulitzer el 1957 i dues beques Guggenheim (1943-44). Fou professor de composició en el Sarah Lawrence College de Bronxville. Com William Schumann, Samuel Barber, Aaron Copland i altres americans de la mateixa generació, era refractari a la postura avantguardista. Segons ell, la desorientació, la crisi, que significava realment el fet que cada compositor davant de cada nova obra hagués de plantejar-se forçosament nous problemes que obligant a la sensibilitat de l'auditor a afirmar-se i negar-se contínuament i en veure's obligat la immensa majoria de compositors a efectuar difícils equilibris dialèctics mancats de sinceritat, amb el fi de demostrar que només fins a cert punt segueixen fidels a la més acreditada tradició, demostren que, ja és hora de deixar de costat l'experimentació sistemàtica i expressar-se amb un llenguatge més humà. És evident la seva voluntat d'humanitzar l'art i que donada la seva postura estètica, no pot servir-se d'enganys, sinó únicament de qualitat. En la seva obra es nota la influència del jazz, com per exemple, en Copland, i es distingeix de la d'altres autors nord-americans per la seva major cordialitat, que és la que precisament li permetia adaptar-se millor al tema religiós. Citarem, de la seva abundant producció: