Noël Coward

Noël Pierce Coward fou un autor dramàtic, guionista, compositor, productor i realitzador britànic nascut el 16 de desembre de 1899 a Teddington (Middlesex) i mort el 26 de març de 1973 a Blue Harbor, Kingston (Jamaica). Des d'infant actuà en el teatre, assolint una prematura consagració. El gener de 1911 feia una brillant aparició en l'obra de Lila Field, The goldfish, per a convertir-se tot seguit en l'actor-infant de més èxit en aquells anys. Peter Pan de James Matthew Barrie, estrenada el 1904, fou reposada a Londres el 1913 i Coward és cridat per al rol principal. En acabar la guerra, reaparegué als escenaris londinencs actuant a Knight of the burning pestle, de Beaumont i Fletcher, dos autors isabelins. El 1920 apareix com a autor, Leave it to you, la seva primera comèdia, malgrat la bona critica, no acabà de convèncer al públic britànic. No obstant la comèdia <viatjà> a Nova York. Major ressonància tindrà, el 1923, The Young idea, que escriví, dirigí i interpretà ell mateix. Aquest mateix any s'estrenà, també, London Calling, però la consagració de l'autor recent rebel·lat no ve sinó amb The vòrtex (1924). S'ha de recordar, entre algunes obres d'aquest anys: Hay fever, Easy virtue, The queen was in the parlour, he marquise, Home chat, Sirocco, Private lives, Cavalcade, Aquest any de gràcia, de 1928, és, amb tot, una excel·lent revista, l'èxit de la qual es renovaria l'any següent, quan s'estrenà Bitter sweet, una opereta sentimental que aconseguí gran audiència.El 1930 l'artista viatja a Orient, i en un hotel de Shanghai escriu Vides privades, que ja s'ha citat. A Londres i Nova York, aquesta obra es converteix en una de les més populars de Coward. El domini tècnic del llenguatge i les situacions es perfeccionen, i el 1932, amb Words and music, aconsegueix una esplendor extraordinària. No del tot desvinculat de la seva personalitat social. Les obres es succeeixen. El 1937, quan ja s'han estrenat, entre d'altres; Design for líving i Conversation piece, publica una primera part de les seves memòries, Present indicative, on es rebel·len alguns aspectes de la vida teatral londinenca de les primeres dècades del segle xx. El 1939 apareix un nou llibre To step aside. El 1942 s'estrena el film In which we serve, --en català Sang, suor i llàgrimes—que ha estat escrita per ell i rodada conjuntament amb David Lean. Plena d'optimisme patriòtic, no amagava un realisme humanístic consolador. La segona guerra mundial no ha aturat la seva feina, i en ella el veurem distraient als soldats britànics a l'Àsia i Àfrica. El 1946 estrena Pacific 1860, que li ocasiona un verdader daltabaix econòmic. Vers el 1955 el veurem actuant en un cabaret de Londres. Recorri a Las Vegas, on els seus shows podien ser més rendibles (40.000 dòlars setmanals). Des de llavors varen anar apareixent, nous llibres seus: Middle East diary, (1944), Star quality, (1951), Future indefinite, (1954), tot ells autobiogràfics. Song Book, (1953) recollia les seves cançons més populars.Armat cavaller per la reina d'Anglaterra, sir Coward rebia la recompensa final de la seva lleialtat. Aquest mateix 1969 es representaven les seves obres en nombrosos teatres. Tres anys enrere s'havia estrenat A son gat twilight, considerada una de les seves peces autobiogràfiques de major interès. D'altra banda, havia publicat les següents novel·les i narracions; Pam and circunstance, (1960), The collected short stories of Noel Coward, (1962), Pretty Polly Barlow, (1964), Lyrics of Noel Coward, (1965), Bon voyage and others stories, (1967), i el mateix any, un llibre se poemes, Not yet the dodo.