Николай Васильевич Гоголь

Nikolai Vassílievitx Gógol, en rus: Николай Васильевич Гоголь o Mikola Vassíliovitx Hòhol, (en ucraïnès: Мико́ла Васи́льович Го́голь, cognom en néixer Ianovksi, en rus: Яно́вский, en ucraïnès: Яно́вський, (nascut a Veliki Sorótxintsi o simplement Soròtxintsi, a la Poltàvsxyna, 1 d'abril [C.J. 20 de març] de 1809 - Moscou, 4 de març [C.J. 21 de febrer] de 1852) fou ser un escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa. De ben jove, es traslladà a Sant Petersburg, on intentà fer d'actor, de pintor i d'historiador, sense gens d'èxit. Derivà cap a la literatura tot conreant diversos registres i evolucionant des d'un incipient romanticisme fins a l'anomenat realisme crític. La seva obra està amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, encara que intenti aplicar-hi el lenitiu del sarcasme. Els seus treballs més importants són la novel·la o, com ell mateix ho descrivia, el poema èpic en prosa sobre l'heroi ucraïnès Taràs Bulba (1835), la comèdia L'inspector general (1836) i sobretot la novel·la Les ànimes mortes (1842), un gran fresc sobre l'Imperi rus encara feudal que truca a les portes del capitalisme. Escrigué una segona part d'aquesta novel·la, però l'acabà destruint pocs dies abans de morir.