Николай Николаевич Черепнин

Nikolai Nikolàievitx Txerepnín (en alfabet ciríl·lic Николай Николаевич Черепнин) (Sant Petersburg, Rússia, 3 de maig de 1873 – Issy-les-Moulineaux, França, 26 de juny de 1945) fou un compositor rus. Membre d'una família de la classe mitjana en la que el seu pare era funcionari de la cort tsarista, realitzà els seus estudis musicals en el Conservatori Imperi de la seva ciutat nadiua, on fou alumne de Rimski-Kórsakov, el qual sens dubte era el millor instrumentista de l'època. Viatjà a París per ampliar estudis, i al seu retorn a Sant Petersburg ingressà en el conservatori com a professor de composició. A principis del segle XX cultivava la influència del cèlebre grup dels Cinc i era un estudiós de la dansa i el ballet. Compongué nombroses peces i melodies, sobretot per a piano, instrument que dominava i del que sens dubte hagués estat un genial intèrpret d'haver-s'hi dedicat. També va compondre sis peces simfòniques basades en obres literàries de Puixkin, dos poemes simfònics, Macbeth i El regne encantat; les òperes Joyzelle i El matrimonier, i els ballets Narcís i Eco, El pavelló d'Armida, La màscara de la mort vermella, Dionís, sense deixar mai llurs classes en el conservatori, fins que a causa de la revolució de 1917 abandonà Rússia i s'instal·là a França. Va ser a l'exili on va compondre la que probablement és la seva millor obra, l'oratori La Passió de Nostra Senyora, inspirada en temes medievals moscovites. Txerepnín va tenir dos alumnes importants, el seu propi fill, Aleksandr Txerepnín (1899-1977), el que seria cèlebre postimpressionista Serguei Prokófiev, i el que seria compositor i també inventor d'aparells musicals, Nikolai Obujov i el japonès Yasuji Kiyose.