Николай Карлович Метнер

Nikolai Kárlovitx Médtner en rus: Никола́й Ка́рлович Ме́тнер (Moscou, 24 de desembre de 1879 - Londres, 26 de novembre de 1951) fou un compositor rus. D'origen alemany, s'educà en el conservatori de la seva ciutat natal, en el que ingressà el 1891 estudiant el piano amb Vassili Safónov. El 1900 aconseguí la medalla d'or concedida per aquesta institució i el premi Rubinstein. Des del final dels seus estudis el 1901 realitzà una extensa gira de concerts per tota Europa, retornant a Moscou el 1902 per prendre possessió de la classe de Piano del Conservatori, el 1903 renuncià aquest càrrec per a poder dedicar-se per sencer a la composició. És considerat com el representant més autoritzat del seu temps del neo-classisme musical. La seva música té, en efecte, les seves més fondes arrels en la tradició, si bé procurà estendre els camps cultivats pels grans clàssics. Sense refusar l'ús dels nous recursos, els considerava més aviat com adquisicions destinades a enriquir els vells mètodes, no a destruir-los. Inclús els seus curiosos experiments rítmics s'han d'estimar com antics recursos i no com a innovacions reals. Tant pel seu neoclassicisme com per la predilecció que mostrava pels ritmes creuats en el seu país l'anomenaven el Brahms rus. Convençut creient en la música pura o absoluta, la seva obra es troba quasi exclusivament constituïda per música de cambra, sent les obres per a piano les més característiques del seu estil i també les més nombroses. La forma en que s'expressa d'una forma més completa i més íntim en la sonata. El seu estil pianístic s'adapta admirablement a les condicions de l'instrument; però és, en general, de gran dificultat d'execució, degut principalment a les complexitats rítmiques. L'obra pianística més extensa de Médtner és el Concert, obertura 33, considerat pels tècnics com l'obra mestra d'aquest compositor. Per violí i piano va escriure dues sonates i tres nocturns de gran efecte i lluïment per a concertistes. També són extremadament importants les seves dues cadències per a el Concert de piano núm. 4, de Ludwig van Beethoven. Va publicar així mateix nombrosos lieder, sent particularment interessant el titulat Sonate-Vocalise, obertura 41.