Николай Андреевич Малько

Nikolai Andréievitx Malkó, en rus: Никола́й Андре́евич Малько́, o també Mikola Andríovitx Malkò, en ucraïnès: Микола Андрійович Малько́, Braíliv, óblast de Vínnitsia, Ucraïna, 4 de maig de 1888 - Sydney, Austràlia, 22 de juny de 1961) fou un director d'orquestra rus i ucraïnès. Feu els primers estudis musicals a Odessa i els continuà al Conservatori de Moscou, on tingué com a professors de piano i composició en Rimski-Kórsakov i Glazunov; la direcció la va aprendre amb Txerepnín, continuant més tard, a Munic, amb Mottl. El 1908 fou director de l'orquestra del ballet del Teatre Mariïnski i a més de l'Òpera Imperial. Acompanyà a ballarins de gran categoria, entre els quals figuren Fokín, Pàvlova, Nijinski i Karsàvina, i a diversos cantants, entre ells Xaliapin. Després de la Revolució Russa ensenyà i actuà a Moscou, Kíev i Odessa, fou mestre de direcció en el Conservatori de la seva ciutat natal i director de l'Orquestra Filharmònica de la mateixa (1927). Entre els seus nombrosos deixebles hi figura Xostakóvitx. El 1928 emprèn una llarga gira per la resta d'Europa, visitant Copenhaguen, Praga, Londres, Berlín, Munic, Budapest, Roma, Milà, Estocolm, París i Brussel·les, i arriba fins a Tel Aviv. El 1940 marxà als Estats Units, on va dirigir a Chicago i Boston, s'encarregà de l'orquestra de la NBC i continua la seva activitat docent. Després s'estableix a Chicago, es nacionalitza nord-americà i és nomenat director de l'Orquestar Grant Park. Esporàdicament visità Europa –en especial els països escandinaus— i Sud-amèrica. El 1957 es trasllada definitivament a Sydney, quan fou nomenat director titular de l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat. Quatre dies abans de la seva mort va sofrir un col·lapse mentre dirigia.