Nicolás Ruiz Espadero

Nicolás Ruiz Espadero (L'Havana, Cuba, 15 de febrer de 1832 - 30 d'agost de 1890) fou un pianista i compositor cubà. Fill d'una pianista semi-professional Dolores Espadero (1790-1885), des de ben infant manifestà gran afició a la música, component acceptables peces musicals, però els seus pares, contrariats per les seves inclinacions filharmòniques, el dedicaren a les lletres, no permetent que estudiés el piano més de mitja hora diària. Als setze anys, havent mort el seu pare, prengué per mestre a Miró, distingit pianista establert llavors a l'Havana, i després al cèlebre Fernando Aristi, del qual rebé lliçons per espai de tres anys. Després estudià tots els clàssics i travà amistat amb tots els pianistes notables que visitaren L'Havana, entre ells Gottschalk, Fontana i Strakosch. Al primer d'aquests, el seu amic més íntim, li sorprengué el secret del seu mecanisme brillant i del seu elegant i grandiós estil, i amb el segon féu un estudi profund de Frédéric Chopin, identificant-se amb les composicions del mestre immortal. Espadero fou un pianista eminent, a la seva ciutat natal exercí de professor, tenint entre els seus alumnes, el que després seria compositor molt reconegut en Gaspar Villate y Montes. Fou un compositor original, fresc, elegant; el seu estil recorda el sabor de la música de Gottschalk, però amb quelcom més poderós i més profund, segons diu la Biographie Universelle des Musiciens, que li assegurà un lloc preeminent entre els compositors contemporanis. La casa Escudier de París publica les obres següents d’Espadero: Souvenir d'autrefois, Chant de l'âme, Cantinèle, La plainte du poète, Partez ingrate, Ossian, La chute des feuilles, Sur la tombe de Gottschalk, Plainte de l'esclave, Innocence, Tristesse, Deuxième ballade, Scherzo, Vals ideale, Chants de GuagiroA més compongué una ave maria, una gran sonata per a piano, un quintet instrumental, un gran vals satànic per a dos pianos, barcaroles, nocturns i gran nombre de melodies. El 1876 col·leccionà i classificà les obres de Gottschalk que havien quedat inèdites.