Nicolas Nabokov

Nicolas Nabokov (Pskov, Rússia, 4 d'abril de 1903 - Nova York, 6 d'abril de 1978) fou un compositor estatunidenc. D'origen aristocràtic, cosí del cèlebre novel·lista Vladímir, el 1917, emigrà a Berlín. Format a Sant Petersburg amb Rébikov i, més tard en els conservatoris de Stuttgart i Berlín (1920-23), on tingué per mestre Busoni, més tard es traslladà a París (1924). Allà estudià en la Facultat de Lletres i va conèixer en Diàguilev, a instàncies del qual va compondre el ballet Ode, en tres actes, estrenat, amb coreografia de Massine, en el teatre Sarah Bernhardt (1928). Fixà la seva residència als Estats Units el 1933, país del qual adquirí la nacionalitat el 1939. Les noves músiques de ballet que va compondre en el seu nou període són les d'Unió Pacífic (per el Basil, Filadèlfia, 1934). The last flower (1941) i Aphrodite. molt més tardà fou el seu Don Quijote, per a Balanchine (Nova York, 1965). Mentrestant havia estat professor en el Wells College, de Nova York (1936-41), el St. John's College, d'Annapolis (1941-44), i així mateix en el Peabody Conservatory de Baltimore. Entre 1945 i 1947 era agregat cultural del Govern Militar estatunidenc a Alemanya. Com a secretari general del Congrés de la Llibertat de la Cultura, organitzà a París el 1952, el Festival de l'Obra del Segle XX, dedicat a la música. El 1959 estrenava a Colònia la seva primera òpera El fi de Rasputin. Fou president del Festival de Berlín (1963-67) i enviat cultural del seu país d'adopció al Berlín Occidental (1963). El 1973 estrenà a Brussel·les la seva segona òpera, Treballs d'amor perduts, basada en la comèdia de Shakespeare del mateix títol. A part dels ballets i òperes pel qual és principalment conegut, va compondre tres importants peces simfòniques (Le fiancé, 1934, Simfonia bíblica, 1940, Suite simfònica de marxes, 1945). Vocal Col·leccionador d'Ecos, per a solistes vocals i nou instruments de percussió, 1933, la cantata Job, 1933, el cor Amèrica was promises, 1940, l'elegia El retorn de Pushkin, per a solistes vocals i orquestra, músic de cambra i peces per a piano. La seva música de romàntica sensibilitat i amb la característica riquesa de color oriental roman com inclassificable i lliure davant de modes que, per sensibilitat, no assimilà. Publicà Old Friends and New Music el 1949 i Memoirs of a Russian Cosmopolitan (1975).