Nicola de Giosa

Nicolo de Giosa (Bari, Itàlia, 3 de maig de 1819 - 7 de juliol de 1885) fou un compositor, director d'orquestra i flautista italià. Va començar estudiar la flauta amb el seu germà Giuseppe. Va estudiar composició al Conservatorio di San Pietro a Majella a Nàpols amb Francesco Ruggi, Nicola Zingarelli i Gaetano Donizetti. Va tenir un conflicte amb Saverio Mercadante, el director del Conservatori, i va haver d'abandonar els estudis sense acabar. Tot i això, poc després el 1945 va tenir un primer èxit amb l'òpera buffa La casa degli artisti al Teatro Nuovo de Nàpols.Giosa és cèlebre per les seves òperes còmiques, Don Checco i Napoli di Carnavale. També descollà en el gènere de les melodies i romances. El seu àlbum o col·lecció de romances titulat Aure Partenopee, és considerat com una vertadera obra mestra. Va portar un mísera existència i morí després de perdre la raó al manicomi de Bari el 7 de juliol de 1885. ObresA més de les citades, va compondre altres òperes que no tingueren tant d'èxit, són: La casa degli artisti: Elvina: Folco d’Arles: òpera seriosa. Guido Colmar: Un gelosos e la sua vedova: Ascanio: L’arrivo del signor Zio: Isella la modista: Il marito della vedova: Il Pipistrello: