Niccolò Antonio Zingarelli

Nicola Antonio Zingarelli (Nàpols, 4 d'abril de 1752 – Torre del Greco, 5 de maig de 1837) fou un compositor italià. Va estudiar al Conservatori de Santa Maria di Loreto de la seva ciutat natal, on va estudiar amb Alessandro Speranza i on estrenà dues òperes encara com a alumne. Més tard s'establí a Milà, on entre d'altres alumnes tingué a Francesco Pollini. Després d'estrenar dues òperes més amb gran èxit, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Milà i, posteriorment, de l'església de Loreto de la mateixa ciutat i de la Capella Sixtina del Vaticà. L'any 1811 es negà a executar un Te Deum en honor del fill de Napoleó, que llavors era Rei de Roma. Degut a aquesta negativa, fou detingut i conduït a París, però es guanyà el favor de l'emperador. Però en aquest càrrec fou succeït per Giuseppe Jannacconi.El 1813 fou nomenat director del Col·legi Reial de Música i, tres anys després, mestre de capella de l'escola napolitana, on tingué molts alumnes. Gaudí de notable popularitat i renom, i és considerat l'últim gran compositor de l'escola napolitana. Va escriure 34 òperes, entre les quals Giulietta e Romeo, a més d'un gran nombre de misses i de peces de música religiosa.