Nelly Omar

Nilda Elvira Vattuone (Guaminí, 10 de setembre de 1911 - Buenos Aires, 20 de desembre de 2013), més coneguda en l'àmbit artístic pel seu pseudònim Nelly Omar, va ser una cantant, actriu i compositora argentina de tango i folklore. A pesar que va iniciar la seva carrera artística en 1924, el seu període d'esplendor va ocórrer en els anys 1930 i 1940, en els quals es va destacar per les seves versions de «Callecita mia», «Solo para tí», «Latido tras latido» i «Intriga y pasión». Se li va atribuir l'apel·latiu de «La Gardel con polleras» per la seva qualitat de veu i estil interpretatiu en el cant. Paral·lelament va desenvolupar una breu carrera cinematogràfica en pel·lícules com Canto de amor (1940), Melodias de América (1942) i Mi vida por la tuya (1951). Va mantenir una relació sentimental amb el compositor Homero Manzi, que li va dedicar el tango «Malena» encara que Omar va assegurar que «Sud» i «Solament ella» també estan inspirats en ella.En 1955, després que el govern de Juan Domingo Perón fos enderrocat en la Revolució Libertadora de 1955, Omar va haver d'exiliar-se i abandonar la seva professió temporalment. Cap a la dècada de 1960 va tornar de nou a Argentina i va continuar actuant esporàdicament fins que la seva carrera va ressorgir en els anys de 1990.Va rebre múltiples premis i honors cap al final de la seva vida, com la designació de Ciutadana il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires en 1996 i Ambaixadora del Tango en 2010. També va rebre altres premis com l'Arrel en 2007, el Clarín Espectacles en 2009 i el Pablo Podestá en 2010.