Михаил Фабианович Гнесин

Mikhaïl Fabiànovitx Gnessin, en rus: Михаи́л Фабиа́нович Гне́син, (Rostov del Don, 2 de febrer de 1883 - Moscou, 5 de maig de 1957) fou un compositor rus, germà de la també compositora Ielena Gnéssina. Va rebre l'educació musical al Conservatori de Sant Petersburg. Malgrat que va tenir per mestres en Rimski-Kórsakov i Glazunov, les seves obres no semblen trobar-se influïdes en el més mínim per aquests compositors. En canvi, totes elles rebel·len a un artista de vertader segell personal, dotat d'un exquisit temperament poètic, i en general es troben construïdes amb un domini de la tècnica no sobrepujat per cap dels compositors representatius de la Rússia musical d'aquell temps. Va escriure, entre altres obres de menor importància: el poema dramàtic Una festa en temps de plaga; el fragment simfònic Shelley; el poema La larva triomfadora, per a tenor i orquestra; i el ditirambe simfònic Vrouvel, llorejat el 1913 amb el premi Glinka instituït per Beliàiev. Les seves produccions més inspirades i sinceres són els lieder, gènere en què els músics del seu temps podien igualar-lo. Gniessin va inventar una nova forma lírica que anomenava “declamació musical” i que no era precisament la declamació cantada sinó una espècie de recitat en el que si practicaven rigorosament el ritme i l'entonació pròpia de la paraula parlada. Aquest il·lustre artista va prestar valuosos serveis a la història i l'estètica musical com a editor dels treballs literaris de Rimski-Kórsakov i com a conferenciant. A més va ser professor de l'Institut del seu nom i, on entre d'altres alumnes tingué a Vadim Salmanov, Marian Víktorovitx Koval i Tíkhon Khrénnikov.