Miguel Bernal Jiménez

Miguel Bernal Jiménez (Morelia, Michoacán, 16 de febrer de 1910 - León, Guanajuato, 26 de juliol de 1956) fou un compositor, organista, pedagog i musicòleg mexicà. La seva infància va transcórrer en la seva ciutat nadiua, en el cor de la qual catedral cantà des de l'edat de vuit anys. Al fundar-se l'Orfeó Pius X, en la mateixa ciutat, entrà a formar part d'aquest i poc temps després el director de l'escola local de Música, el canonge José María Villaseñor advertint les extraordinàries disposicions del precoç cantor, es constituí en el seu protector, enviant-lo el 1928 a Itàlia, on fou alumne del Pontifici Institut de Música Sacra, en el que cursà amb molt profit els estudis que el 1933 pogueren acreditar-lo com a mestre d'orgue i de composició i doctor en cant gregorià. Retornà a Mèxic, i el seu mestre, el canonge Villaseñor, continuà sent el seu guia i aconseguí que li fos confiada la direcció tècnica de l'Escola de Música sacra de Morelia, a la que assoli de donar gran esplendor. Sol·licitat per la Universitat de Loiola, o Facultat de Música; de Nova Orleans es traslladà als EstatsUnits, on hi va romandre força temps, exercint el càrrec de director d'aquell centre d'ensenyança musical i sent a més organista de la catedral de Nova Orleans. No va voler mai adquirir malgrat ser-li oferta, la nacionalitat estatunidenca; la seva pàtria, per la seva part, tampoc l’oblidà i altes personalitats civils i eclesiàstiques de l’Estat de Michoacán s’esmerçaren per convèncer-lo de què es reintegrés a la seva terra natal, el que realitzà, atret per la idea de cooperar a l'execució d’un vast pla d'ampliació de l'Escola que havia dirigit a Morelia. Quan es trobava temporalment a León, on havia anat per a dirigir uns cursets en l’Escola local de Música sacra, quan fou víctima d'una taca cardíac que tallà sobtadament la seva existència. Se'l considerava la més prominent autoritat mexicana en música religiosa, i era autor de les òperes Tata Vasco, i Juan Dieguillo, un Quartet per a instruments d'arc; una Suite simfònica per a orquestra i diverses misses cantades, entre elles Misa guadalupana. A més es destacà pels seus treballs d'investigació sobre música sacra, devent-se a la seva tasca en aquest sentit el descobriment de moltes obres que es donaven per perdudes o romanien oblidades.