Michelangelo Rossi

Michelangelo Rossi (Gènova, 1601 - Roma, 1656) fou un important compositor, violinista i organista italià del Barroc. Hi ha nombroses llacunes en la seva biografia. El 1620 judà el seu oncle Lelio Rossi en la Catedral de Sant Llorenç de Gènova, de la qual aquest era organista oficial. El 1624 marxà a Roma, on fou deixeble de Girolamo Frescobaldi (orgue) i, ensems era músic del cardenal Maurici de Savoia, amb el qual es traslladà a Torí el 1629 per a participar en una representació. De bell nou a Roma el 1630 ingressà en el cercle de Barberini, en el palau del qual es representà, el 1633, el seu melodrama Erminia sul Giordano amb llibret de G. Rospigliosi (de Tasso), òpera d'un fastuós aparell escènic i agradable música (l'única que es conserva), en la que el mateix Rossi intervenia com a violinista i intèrpret del paper d'Apol·lo. El 1638 es traslladà a la cort de Mòdena, i aquell mateix any presentà a Ferrara Andròmeda (amb llibret d'Ascanio Pio de Savoia). Així mateix, va estar a Bolonya per participar en espectacles i festes musicals, sota la protecció del marquès Bentivoglio, i potser també va estar a Venècia. El 1639 era mestre de capella a Forlì; després passà a Faenza. Llavors ja s'havia dedicat principalment a la musica instrumental, en la que destacà com un dels més interessants seguidors de Frescobaldi. De Rossi es conserven editades: Toccate e correnti d'intovolatura d'organo é di cembalo (Roma, 1657; Partite sopra la bergamasca, així com alguns poemes de Cesare Rinaldi en forma de madrigal (Por no mi dir ch'io moia), àries per a veu i baix continu i, madrigals.