Michel Pignolet de Montéclair

Michel Pignolet de Montéclair (Andelot-Blancheville, (Alt Marne) 4 de desembre de 1666 - Domont (Val-d'Oise) 22 de setembre de 1737) fou un compositor i musicòleg francès del Barroc. Va ser infant de cor de la catedral de Langres i més tard entrà al servei del príncep del príncep de Vaudémont com a mestre de música, acompanyant-lo a Itàlia. Al seu retorn a París formà part de l'orquestra de l'Òpera. Gelós de la glòria de Rameau, atacà violentament el seu sistema del baix funda-mental, però al final tingué d'emmudir davant del seu il·lustre contrincant. Com a teòric musical es mostrà superior a la majoria dels seus compatriotes, introduint en l'ensenyança útils millores, especialment en la transposició. Publicà les següents obres teòriques; Méthode pour apprendre la musique, del que se'n feren diverses edicions (París, 1700), i un Méthode pour apprendre à jouer le violon (París, 1720), sense comptar diversos articles i estudis. Va compondre, a més, l'òpera-ball Les fétes de l'été (París, 1716), l'òpera en tres actes Jepthé (París, 1732), i gran nombre de cantates, concerts, sonates, motets, una Missa de Rèquiem, etc.