Max d'Ollone

Max d'Ollone (Besançon, 13 de juny de 1875 – París, 15 de maig de 1959) va ser un compositor francès del segle XX.Estudià a Conservatori de París amb els professors Albert Lavignac, Jules Massenet, André Gedalge i Charles Lenepveu. El 1897 guanyà el Prix de Rome amb la cantata Fredregonde. Fou director fixe dels Concerts d'Angers i de l'"Opéra-Comique" i professor dels Conservatoris de parís i de Fontaine-bleau. De les seves produccions cal recordar en particular els quartets i els trios amb piano, els poemes simfònics Dans la Cathédrale (1906), Las villes Maudites (1908), Le Ménétrier (1910) per a violí i orquestra, cinc òperes líriques i un ballet.