Mattia Vento

Mattia Vento (Nàpols, 1735 – Londres, 22 de novembre de 1776) fou un compositor, clavicembalista i pedagog musical italià. Estudià en el Conservatori de Santa Maria de Loreto de la seva vila natal. Quan tan sols contava 21 anys d'edat estrenà amb gran èxit a Roma el seu entremig, Le deluse accortezze di Don Gianserio i, posteriorment en el teatre Ducal de Milà, durant el carnestoltes del mateix any, assolí tal èxit que Vento adquirí una gran fama com a compositor i, mercès a la recomanació del violinista i compositor Felice Giardini, fou nomenat director i orquestrador i clavicembalista del teatre de l'Òpera Italiana a Londres. En aquest teatre Vento estrenà nombrosos melodrames; Leucippo (1764), Demofonte (1765), Sofonisba (1765/66), La conquesta del velló d'oro (1767), Artaxerxes (1771), La Vestale (1775/76), obra que sembla, havia estat representada a Nàpols el 1773 i Il bacio (1776). Col·laborà en els anomenats pasticci, tan apreciats pels espectadors londinencs, que eren espectacles constituïts per passatges d'èxit (àries, duets, etc.) d'òperes còmiques i melodrames de diversos autors, compilats per empresaris llestos, organitzadors o pels propis compositors. Entre aquestes obres destaquen Leucippo e Zenocrita (1764), Ezio (1764), Daphne and Aminthor (1765), Love in the City (1767) i The captive (1769). Entre d'altres composicions vocals de Vento figura un Oratorio per l'Assunzione della Beatissima Vergine, estrenat a Roma el 1757, diverses cantates, com La musica e la poesia estrenada a Londres el 1768, i Threnodia augustalis (1772), així com un cert nombre de canzonettas italianas, a una i tres veus, que gaudiren de gran popularitat i que feren les delícies dels nombrosos aficionats londinencs. La contribució de Vento a la música fou més constructiva i decisiva en el camp instrumental. els seus trios i quartets, les seves obertures i les seves nombroses sonates per a clave, algunes amb acompanyament de violí, assoliren gran celebritat.