Matthias Weckmann

Matthias Weckmann (Niederdorla voltants d'Oppershausen, 1616 aproximadament - Hamburg, 24 de febrer de 1674) fou un compositor alemany.Escolà de cor de la capella de Dresden, va rebre lliçons de Heinrich Schütz, que el 1637 el portà amb ell a Hamburg. Després va tenir per mestres Jacob Praetorius (el jove) i Heinrich Scheidemann. Ensems que el seu condeixeble Johann Adam Reincken (1643-1722, s'apropià dels procediments de l'escola neerlandesa; i encara es conserva una còpia fet per ell de les regles de la composició de Jan Pieterszoon Sweelinck (1562-1611). El 1641 fou nomenat organista a la cort del príncep elector a Dresden, i l'any següent passà a Copenhague per a desenvolupar el mateix càrrec a la cort del príncep elector de Dinamarca, però ja el 1647 retornà a Dresden, i, finalment, el 1655 aconseguí la plaça d'organista de l'església de Sant Jaume d'Hamburg, on fundà un Collegium musicum que assolí gran fama, però que desaparegué a la seva mort. Weckmann cultivà el gènere vocal i instrumental, tot i que la seva importància no fou reconeguda fins a principis del segle XX, amb motiu de la troballa que féu Buchmayer d'algunes de les seves obres, especialment una col·lecció de composicions per a clave composta de cinc tocates, cinc cançons i cinc suites, escrites amb una riquesa i una inventiva que trastornaren totes les idees que es tenien vers la vàlua d'aquesta classe de música a Alemanya durant el segle XVII. Al tom VI de Die deutsche Tonkust, de Max Seiffert, es reprodueixen algunes cantates per a una veu i cors amb acompanyament instrumental.