Mario Nascimbene

Mario Nascimbene (Milà, 28 de novembre de 1913 – Roma, 6 de gener de 2002) va ser un dels compositors de la banda sonora italiana més coneguts del segle XX. La seva carrera va ser de sis dècades, durant la qual va guanyar diversos premis pels continguts innovadors del seu estil compositor. Durant la seva carrera va compondre bandes sonores per a més de 150 pel·lícules. Alumne d'I. Pizzetti i de M. E. Bossi va tenir una solida educació musical en el Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà en composició i direcció d'orquestra. Encara que en la seva amplia producció i prevalen les bandes musicals per a pel·lícules (de les que en va compondre més de 300). També es va distingir en el camp de l'òpera. A aquesta pertany el seu Faust a Manhattan Sob!, Anch'io sono l'America, Lettere dal domani, Diogenes U 235, etc. Fou també un complet i preparat compositor de ballets i entre la seva producció en aquesta camp destaquen Ricordo del Collegio, Pigmalione, Spiritual in 2 tempi, La Caina, Belinda e il mostro, Psychoreos. En el camp simfònic es autor d'Acqueforti della Vecchia Milano, Cantata per basso, coro e orchestra, Martirio alle Ardeatine, etc. Fou el primer músic invitat a Hollywood. Allà oferí la seva valuosa col·laboració iniciant la seva activitat en els estudis amb la banda sonora del film La comtessa descalça (1954), de Joseph L. Mankiewicz, protagonitzada per Ava Gardner. Nascimbene és considerat com un inventor de comentaris musicals per a films encertadíssims i nascuts després de profunds i atents estudis vers el tema històric o dramàtic del film per el que va construir una columna sonora. Fa fundar i dirigir la "Meridiana Recording", un estudi de gravació on va experimentar amb èxit el mixerama, la seva invenció més espectacular. Es tracta d'un equip instrumental capaç d'emmagatzemar sons de tots els instruments musicals així com de veus humanes i de permetre posteriorment la seva reelaboració segons els efectes útils per a un millor rendiment expressiu del fragment musical que se cerca. Es tracta de sons radicalment nous i que es poden escoltar, per exemple, en la banda sonora de Gli Atti degli Apostoli de Roberto Rossellini, realitzats per a la TV. Durant la seva carrera, Mario Nascimbene va guanyar tres "Nastro d'Argento" als millors premis en 1952 per a Roma 11:00, el 1960 per Estiu Violent, i 1968 per Pronto...c'è una certa Giuliana per te. També va ser nominat per a un "Premi David di Donatello" el 1990 pel seu treball sobre El dofí blau - l'avventura continua. Tot i que no va guanyar el premi aquell any, Nascimbene va guanyar un "Carrera David" dels "Premis David di Donatello"" el 1991, en honor als èxits de la seva vida en la música del cinema.