Mariano Stabile

Mariano Stabile (Palerm, Sicília, 12 de maig de 1888 - Milà, 11 de gener de 1968) fou un baríton italià particularment associat amb el repertori italià i en especial com Falstaff. Estudià amb el mestre Cotogni en el Conservatori de Santa Cecília de Roma, i debutà a Palerm, fent el Marcello de La Bohème (1909). A continuació cantà a Egipte (1909-10), Sant Petersburg (1911), Florència (Comunale, 1912), Florència, (La Fenice, 1913), Roma, (teatre Costanzi, 1913), Buenos Aires, (1913), Barcelona (1914), Palerm (1916), París (Òpera, 1917), amb un ampli repertori que incloïa Rigoletto, Aïda, Otello, El barber de Sevilla, Faust, Les Huguenots, La Gioconda, La fanciulla del West, I Pagliacci, Carmen, Manon i Manon Lescaut. El 1918 cantà per primera vegada Falstaff a Buenos Aires. Aquesta obra, que determinaria la fama de Stabile, al desembre de 1921 el convertí en protagonista en La Scala, quan l'ajudà Toscanini (amb un dels seus assajos esgotadors) a representar la interpretació més famosa del personatge (després de la de Victor Maurel, primer intèrpret, però davant d'Ines Alfani-Tellini la soprano).