Marcel Dupré

Marcel Dupré (Rouen, 3 de maig de 1886 – Meudon, 30 de maig de 1971) va ser un organista i compositor francès. Fill i nét de músics, estudia des de molt jove els rudiments de l'orgue i música de la mà del seu pare. Als vuit anys, fa el seu primer concert inaugurant un nou orgue. El 1897, estudià amb Alexandre Guilmant i un any més tard assoleix el seu primer treball com a organista de l'església de Saint Vivien, a Rouen. El 1902, es traslladà a París, on estudià en el conservatori de la ciutat, piano amb Louis Diémer i orgue amb Louis Vierne i Charles-Marie Widor, a aquest últim el substitueix poc temps després a Saint Sulpice, i el succeeix en el càrrec d'organista el 1934. El 1914, guanya el Premi de Roma amb la cantata Psiché. Després de la primera guerra mundial, el 1920, comença a tenir gran fama i a París realitza una sèrie de deu concerts en els quals interpretava l'obra completa d'orgue de Bach. De 1916 a 1921, fou organista interí de Notre-Dame, i de 1926 a 1954, substitueix l'Eugène Gigout en la càtedra d'orgue del Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué a Agnelle Bundervoët, Flor Peeters.Des de 1947, fou director general del Conservatori Americà de Fontainebleau. Posteriorment (1954 - 1956), fou director del Conservatori de París i el 1959 celebrà el seu concert número dos mil. Deixà dos oratoris, motets, un concert per a orgue i orquestra (1934), simfonies -entre elles la Simfonia passió- i obres didàctiques. Es tracta de l'organista més cèlebre del seu temps i són nombroses les seves influències. Foren deixebles d'ell, Jean Langlais, Jean-Michel Damase, Olivier Messiaen, Jean Langlais, Pierre Cochereau, Enrique Jordà, Henriette Puig-Roget, Gaston Litaize i Raffaele D'Alessandro.