Manuel Gómez Carrillo

Manuel Gómez Carrillo (Santiago del Estero, Argentina, 8 de març de 1883 - Buenos Aires, Argentina, 18 de març de 1968) fou un compositor, folklorista i pedagog argentí. Estudià sense mestre i més tard, piano en el Conservatori Thibaud-Piazzini de Buenos Aires, i després harmonia i composició amb Alfredo Grandi i Rodoreda, aquest últim estimulà el seu gust per la música folklorica. Enamorat del folklore del seu país, i per encàrrec de la Universitat de Tucumán va recórrer les províncies de Santiago del Estero, Tucumán, Salta i Jujuy, havent recollit més de 300 cants populars genuïns, que va transcriure fidelment i a consciència. Al principi fou professor i inspector de música de les escoles de la ciutat natal, després fou professor en l'Escola Normal de la Banda (Santiago del Estero) i, més tard, professor de música i francès en el Col·legi Nacional i en l'Escola Normal de Santiago del Estero. Posteriorment, fou professor de música i regent del professorat nacional de música de l'Escola Normal número 2 Juan Gutiérrez, de Rosario, i sots-director de l'Institut de filologia i folklore. Fundà el conjunt coral i orquestral "Amigos del Arte", de la seva vila nadiua, i en aquesta, el conservatori que avui porta el seu nom. En la ciutat de Rosario foren creats per iniciativa seva els centres culturals La Brasa i Amics de l'Art; en aquesta ciutat també dirigí e Professorat Nacional de l'Art. Abans havia creat a Buenos Aires el Cor Universitari de la Facultat de Dret. Era membre de la Comissió Organitzadora del Congrés de Folklore Hispano-americà i de la Comissió d'Estudis del Folklore Argentí, el 1935.