Максим Горький

Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades conegut en català com a Màxim Gorki, va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пе́шков) (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nomenat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Les obres més famoses de Gorki són Els baixos fons (1902), Vint-i-sis homes i una nena, El cant del petrell, Infància, La Mare, Residents d'estiu i Els fills del Sol. Tenia una associació amb els escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov; Gorki més tard escrigué les memòries d'aquests dos companys. Formà part de l'emergent moviment socialdemòcrata marxista. Es va oposar públicament al règim tsarista, i durant un temps es va associar al partit bolxevik amb Vladimir Lenin i Alexander Bogdanov. Es va exiliar de Rússia i més tard de la Unió Soviètica. L'any 1932, va tornar a Rússia per invitació personal de Ióssif Stalin, on passà els seus últims dies de vida.