Ma Rainey

Ma Rainey, Gertrude Pritgett (1886-1939, Geòrgia). Coneguda com "la mare del blues", als 14 anys ja estava actuant en espectacles itinerants. Va adoptar el blues com a cantant professional i l'introduí per tot el Sud i el Mig Oest en els seus populars espectacles. Ma Rainey explicava que el 1902, mentre actuava en un poble de Missouri, va sentir cantar a una noia del poble una estranya cançó sobre l'home que l'havia abandonada. Tant li va impressionar la cançó que la va incorporar al seu espectacle. Anys després la va definir simplement com blues. Posseïdora d'una veu crua i poderosa, entre els cantants masculins del blues rural i les més sofisticades i "urbanes" cantants clàssiques de blues, va destacar notòriament no sols per la seva música sinó també per la seva personalitat. Desprenia un àcid sentit de l'humor en els seus temes que parlaven de lesbianisme, prostitució, homosexualitat, violència, traïció i desamor. Desacatant els hipòcrites cànons socials de l'època, llançava a la cara del seu públic la veritat més dura i més crua, sense perdre el somriure, mentre cantava. Fins a 1923 no va començar a gravar discos, a causa de les dificultats que les persones negres tenien per accedir als estudis de gravació i va acabar el 1928 amb un centenar de cançons del blues més clàssic i tradicional. "See See Rider," "Bo-Weavil Blues," "Ma Rainey's Black Bottom" o "Prove It On Me Blues" són uns dels temes representatius de Ma Rainey.