Lyndon B. Johnson

Lyndon Baines Johnson o Lyndon B. Johnson (Stonewall, Texas, 27 d'agost del 1908 -1973) va ser un polític estatunidenc, president del seu país entre 1963 i 1969. Fill del demòcrata Samuel Ealy Johnson, Jr. (1877-1937) i de Rebekah Baines, el 1934 va casar-se amb Lady Bird Johnson, amb qui tingué dos fills. Afiliat al partit demòcrata, va ser escollit 37è Vicepresident dels Estats Units en les eleccions presidencials de 1960 juntament amb el president John Fitzgerald Kennedy. Van ser elegits amb un 49,7% dels vots, derrotant al republicà Henry Cabot Lodge, Jr.. Fou vicepresident fins al 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy. Aquell mateix dia es convertí en el 36è President dels Estats Units. Durant el seu primer mandat abans de les eleccions de 1964, va aprovar la llei de drets civils (1964), la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics. Va ser reelegit President el 1964 amb un 61,10% dels vots, derrotant al republicà Barry Goldwater. Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials: ajuda federal per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovació urbana. La llei de 1965 va permetre als afroamericans, d'accedir a les urnes, posant fi a bona part de la discriminació racial i de la immigració. Entre 1964 i 1965, es van iniciar diversos programes d'assistència social que van comprendre des de plans de promoció professional a l'ajuda a famílies amb nens a càrrec seu, passant per subvencions per als pobres, cantines escolars, suport a l'agricultura i al petit comerç, i extensió dels drets electorals a les minories marginades. Johnson va incrementar les despeses socials federals que el 1971 equivalien al 7,75% del PNB. D'una altra banda, el percentatge de pobres als EUA va descendir del 22% fins al 13% entre el 1959 i 1968. La seva imatge de polític groller i provincià, contrasta amb la del seu telegènic predecessor, JFK. Se'l recorda també per la implicació del seu govern en el cop d'estat militar de Brasil de 1964 que va col·locar Castelo Branco com a president del règim dictatorial a fi d'assegurar l'explotació dels jaciments de ferro de Minas Gerais per part d'empreses nord-americanes. Però també, i sobretot, per la responsabilitat que va tenir en el fet d'implicar els Estats Units en la guerra del Vietnam a partir de 1964. La seva aprovació va descendir notablement per aquests i d'altres fets, cosa que el va portar a perdre les eleccions de 1970 a favor del republicà Richard Nixon.