Luigi Felice Rossi

Luigi Felice Rossi (Brandizzo, Piemont, 1805 - Torí, 1863) fou un compositor italià. Dedicat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, seguí alguns cursos en el Seminari de Torí, però, portat per la seva afició a la música, abandonà aquell establiment per a consagrar-se a l’art musical. El 1835 feu representar a Torí l’òpera Gli Avventurieri, que assolí un escàs èxit, el que li va fer comprendre que no era el gènere dramàtic el que més convenia al seu talent. En canvi, destacà en el religiós, com en donen fe les seves nombroses composicions en aquest gènere, especialment les seves misses solemnes; un Rèquiem; l’oratori Le sette parole; un Te Deum; un Magnificat, i diversos salms i motets. També es distingí com a musicògraf i com professor tenint entre altres alumnes a Carlo Rossaro, Roberto Remondi. Col·laborà en l’Enciclopèdia popolare i en el Gran Dizionario della lingua italiana, de Tomasco, i traduí a l’italià el Curs de contrapunt i fuga de Luigi Cherubini; el Tractat de composicio, d’Anton Reicha, i els Estudis de contrapunt de Ludwig van Beethoven. Juntament amb Guglielmo Quarenghi i Alberto Mazzucato, Rossi va formar la "Società di S. Cecilia" el 1860.