Luigi Arditi

Luigi Arditi (Crescentino, Vercelli, Itàlia, 16 de juliol de 1822 - Brighton, Anglaterra, 1 de maig de 1903) fou un violinista, director d'orquestra i compositor italià. De jove donà lliçons de música a la seva població, tenint entre els seus alumnes el seu conciutadà Carlo Rossaro (1827-1878). També actuà com a director d'orquestra en diversos teatres italians, a L'Havana, Nova York, Constantinoble i Londres (1858), Viena i Sant Petersburg (1871-73). Va fer diverses excursions per Alemanya com a director d'una companyia d'òpera i acabà per fixar la seva residència a Londres, on dirigí amb gran èxit les orquestres del Covent Garden i del Her Majestic, i les situà a l'altura de les primeres d'Europa. A més, en la capital anglesa fundà una Acadèmia de cant, on entre altres alumnes tingué l'estatunidenca Alwina Valleria.De les seves composicions són força conegudes les òperes L'espia (1856), I brigantí (Milà, 1841) i els valsos Il bacio, popularitzat per la Piccolomini i la Patti, i L'Èxtasi i Parla. Dirigí l'orquestra de la Sociedad de Conciertos de Madrid, que actuava en el teatre del Príncep Alfons el 1875, donant conèixer una bonica Gavota i La favorita de Lluís XV. La baronessa de Zedlitz publicà les seves memòries My reminíscenses (Londres, 1896).