Luca Antonio Predieri

Luca Antonio Predieri (Bolonya, 13 de setembre de 1688 – Bolonya, 3 de gener de 1767) fou un compositor italià. Procedent d'una família de músics bolonyesa de fort abast, era nebot dels famosos compositors Angelo (1655-1731) i Giacomo Cesare Predieri (1671-1753). Amb el seu oncle Angelo i amb G. A. Perti estudià el contrapunt, i el violí amb A. Bini i T. A. Vitali. El 1716 fou admès en l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya, arribant a ser el seu príncep l'any 1725. Va servir com violista i violinista de Sant Petronio a Bolonya, la seva ciutat natal, on també es va establir com a compositor. El 1737 es va traslladar a Viena com a director adjunt de la capella de la cort succeint Antonio Caldara, i més tard de la qual se'n va fer càrrec el 1741 substituint a Johann Joseph Fux. Va passar els últims catorze anys de la seva vida a la seva casa a Bolonya. Va escriure una trentena d'òperes, que s'estrenaren a Bolonya i en altres parts d'Itàlia, i a Viena. Va posar música a llibrets de Metastasio, entre els quals les òperes Alessandro nell'Indie (Milà, 1731) i Zenobia (Viena, 1740). Aquesta inclou l'ària amb obbligato de trompeta, Pace Una volta. També va compondre oratoris i música sacra.