Luc Ferrari

Luc Ferrari (París, 5 de febrer de 1929 - Arezzo (Itàlia), 22 d'agost de 2005) fou un compositor francès d'ascendència italiana que destacà principalment per ser un dels pioners de la música electroacústica, i per la seva personal interpretació d'alguns corrents musicals contemporanis. A més treballà en altres camps, com teatre, ràdio o documentals. Després d'estudiar en l'Ecole Normale de Musique (1948/50) amb Alfred Cortot (piano) i Arthur Honegger (composició), es perfeccionà amb Edgar Varèse i Olivier Messiaen (1953). El 1958 creà junt amb Pierre Schaeffer el Grup de recerques musicals (GRM). Els anys 1980 fou un assidu col·laborador de la Radiotelevisió Francesa (ORTF). Entre les seves composicions, generalment de música concreta i electrònica, s'ha de recordar Lapidarium (1954), Visage I (1956); Tête et queue du dragon (1960); Tautologos I i II (1961); Hétérozygote (1965), tots per a cinta magnètica; Sonatine Elyb (1964) per a piano i, nombroses composicions per a diversos conjunts instrumentals, a voltes amb originals solucions experimentals, com a Société V/ Participation or not Participation (1969) per a sis percussionistes, un actor i públic.