Louis Gruenberg

Louis Gruenberg, nascut Luis Teodor Griunberg, en rus: Луис Теодор Грюнберг (Brest-Litovsk, Imperi Rus, 3 d'agost de 1884 - Beverly Hills, Los Angeles, Estats Units, 10 de juny de 1964) fou un pianista i compositor estatunidenc d'origen rus. Arribà als Estats Units a l'edat de dos anys. Es desplaça per Europa per realitzar els seus estudis musicals en el Conservatori de Viena, traslladant-se més tard Berlín, on fou deixeble de Ferruccio Busoni durant dinou anys. També va tenir per mestre de composició musical en F. E. Koch. L'any 1912 féu la seva presentació pública, acompanyat per l'Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida pel mateix Bussoni. Realitzà diverses gires per les ciutats més importants d'Europa i Amèrica. Més al cap de set anys, abandonà les seves activitats com a concertista per a dedicar-se a la composició. Des de llavors estabilitzà la seva vida a Amèrica del Nord, on ostentà diversos càrrecs, com el de president del departament de composició musical del Chicago Musical College (1931-1933), president fundador de la Societat Internacional de Música Contemporània (S.I.M.C.) i, més tard, de la secció nord-americana d'aquesta. També fou membre fundador de la Lliga de Compositors i de l'Associació McDowell. Assolí diversos premis, com el de la Columbia Gramophone, de la Simfònica de Nova York, del Lake Placid Club, de la Federació de Clubs Musicals (1941), i de la medalla Coolidge. És autor de les òperes següents: La bella dormint, (1922), Jack and the Bean Stalk, (1930), The witch of Broken, (1931), The bride of the Gods, (1932), L'emperador Jones (1932), The dumb wife, Helena's husband, Green mansions, Volpone. Diverses obres orquestrals, com: Hilf of dreams, L'illa encantada'', Vagabondis, Suite de jazz, Moods, Serenade to Beauteous Lady, American suite, (1945)», Country Music, Kubla Khan, The Golden City of Nam Dues simfonies, un Concerto, per a piano i orquestra (encàrrec de Jascha Heifetz, la peça per a ballet titulada Music to an imaginary pantomine (1945), música de cambra, entre les quals figuren dues sonates, per a violí i piano; un Poema per a violoncel i piano; quatre Indiscretions, per a quartet de corda, i Jazzettes, per a violí i piano; nombroses cançons amb acompanyament d'orquestra i cambra, i altres amb piano.