Loreto Vittori

Loreto Vittori (Spoleto, Umbria, 1604 - Roma, Laci, 1670) fou un poeta i compositor italià. Fou un dels més famosos sopranistes del seu temps i autor de diverses òperes i oratoris. Deixeble de F. Soto i Nanino, va pertànyer alguns anys a la capella de música de Cosme II a Florència i el 1622 entrà a formar part de la Capella Pontifícia. Junt a Pasqualini, F. Vitali i M. Marazzoli, formà un grup que cantava en les òperes pel cardenal Barberini (més tard Papa Urbà VIII). De Vittori es conserven en diverses biblioteques de Roma, Florència i Venècia les obres següents: La Galatea, òpera (1639) La Santa Irene, òpera sacra (1644) La Pellegrina costante, drama sacre (1647) Arie a voce sola, (1649) Dialoghi sacri e morali, (1652) La Troja rapita, poema giocoso, (1662) Le Zitelli Cantarine, comèdia musical (1663) Dues Arie spirituale,Segons un dels seus biògrafs, Loreto Vittori era l'anagrama del seu nom verdader, Olerto Rovittori.