鈴木鎮一

Shinichi Suzuki (Nagoya, 11 d'octubre de 1898 - Matsumoto, 26 de gener de 1998) fou un violinista japonès. El seu pare era un luthier i, malgrat que la seva vocació no fou precoç, el fet d'una infància envoltada d'instruments musicals seria finalment decisiva. El 1915 inicià els estudis de violí en el Conservatori de Tòquio, en una època en què al Japó la música occidental era considerada com quelcom llunyanament exòtic. Per això, degué ampliar coneixements a Europa i el 1924 marxà a Berlín, on fou deixeble de Klaus Klinger i travà amistat amb el físic Albert Einstein. Durant una estança a París conegué el violoncel·lista català Pau Casals, la qual tècnica assumí ràpidament. Retornà al Japó el 1932 i començà la seva carrera com a pedagog en el Conservatori de Tòquio, on el 1945 es fundaria a l'Institut d'Investigació, una entitat destinada a descobrir joves talents en els més diversos camps de la cultura, i Suzuki pogué desenvolupar plenament uns mètodes pedagògics que arribarien inclús a ésser adoptats en conservatoris occidentals, quant a l'ensenyança del piano i el violoncel. La seva etapa com a concertista fou breu entre 1930 i 1948, perquè preferia l'ensenyança, tal com explicà en el seu llibre Envers la música amb amor, publicat el 1969. Una de les seves alumnes més notable ha estat Takako Nishizaki, que fou la primera en acabar els seu mètode amb només nou anys d'edat.