Leopoldo Mugnone

Leopoldo Mugnone (Nàpols, 29 de setembre de 1858 - 22 de desembre de 1941) fou un compositor i director d'orquestra italià. Des de molt jove demostrà les seves aptituds musicals, pel que el seu pare, Antonio Mugnone, que era contrabaix del teatre Teatro San Carlo, l'envia a estudiar al conservatori "San Pietro a Majella" de la capital de la Campània, on fou alumne de B. Cesi i P. Serrao. Als dotze any d'edat va compondre la seva primera obra. Il dottor Bartolo Salsapariglia. Als setze fou nomenat director de l'orquestra del "Teatro La Fenice" de Nàpols, i, posteriorment, quan encara era un estudiant, director del cor del "Teatro Nuovo" de Nàpols, per a una temporada d'òpera bufa i operetes amb la companyia de Fanny Sadowska, per la que realitzà algunes versions rítmiques i va compondre dues operetes. Als divuit any féu representar les òperes, Don Bizzarro e la ma figlia, i La mamma Angot a Constantinopoli a Nàpols, però no va tardar a dedicar-se per sencer a la professió de director d'orquestra, en la que tanta celebritat hauria d'aconseguir. Va dirigir en el principals teatres d'Europa i Amèrica, assolint èxits extraordinaris per les seves interpretacions plenes de vigor i brillantor, malgrat que una mica massa efectistes a parer dels crítics. Ensems que dirigia va escriure diverses òperes, entre elles Il Birichino (Venècia, 1889), Vita Bretone (Nàpols, 1905) etc. Fou molt apreciat per G. Verdi per les seves interpretacions de Otello i Falstaff, i, junt A. Toscanini, realitzà diversos cicles d'òperes de Verdi a la Scala, entre les que es va recordar durant molts anys una edició de Nabucco (octubre de 1913), dirigida per Mugnone en ocasió de la inauguració de les celebracions commemoratives del centenari del naixement de Verdi. El 1933 Leopoldo Mugnone donà al Conservatori de Nàpols i al Museu teatral del teatre de l'Òpera de Roma, prop de dos mil documents, entre els quals destaca una abundant correspondència de G. Puccini.