Леонид Леонидович Сабанеев

Leonid Leonídovitx Sabanéiev, en rus: Леони́д Леони́дович Сабане́ев, (Moscou, Rússia, 1 d'octubre de 1881 – Antibes, França, 3 de maig de 1968) fou un musicòleg, crític musical i compositor rus. Estudià al Conservatori de la capital moscovita amb Schlözer i Tanéiev. De les seves obres de música instrumental destaquen, i van ser editades, una col·lecció de peces per a piano, un trio i una sonata per a piano. Entre els seus llibres, publicats en llengua russa, foren molt elogiats en els centres musicals d'Europa els que porten per títol Scriabin (1917); Investigació estètica envers el ritme (1917); Richard Wagner i l'art sintètic (1913); L'evolució del concepte de l'harmonia (1913); Relació del color i el so (1914), i La música de la paraula (1922). Per iniciativa del mateix Sabanéiev es fundà a Moscou el 1920 l'Institut Musical de l'Estat, on des de llavors s'hi cursen els estudis superiors d'art. El 1926 emigrà de Rússia per anar primer a Alemanya, i després a París, Londres, Nova York i per fi s'establí a Vilanòva de Mar (Alps Marítims). En les seves publicacions a més de La música de la paraula (1922), Història de la Música russa (1924, edició alemanya, 1926) i L'escola nacional hebrea en la música (1924, edició alemanya, 1927).