Leonard Warren

Leonard Warren (Nova York, Estats Units, 21 d'abril de 1911 - 4 de març de 1960) fou un baríton estatunidenc. Fill d'un emigrant jueu (Leonard es convertiria més tard al catolicisme), el noi del Bronx que semblava destinat a seguir el negoci familiar, descobrí tard la seva veu i decidí dedicar-se al cant. Després d'estudiar en la Sidney Dietch i d'una breu experiència cantant en el cor de Ràdio City Music, participà en les audicions convocades pel Metropolitan el 1938 i fou contractat immediatament. Abans de debutar, tanmateix, es traslladà a Itàlia per a realitzar uns cursets de perfeccionament i repertori a Roma amb Guseppe Pais i a Milà amb Riccardo Piccozzi. La seva presentació en el Metropolitan es portà a fi amb el Paolo de Simon Boccanegra. La seva consagració es produí en substituir en l'últim moment a Lawrence Tibbett al Rigoletto. Pràcticament tota la seva carrera es desenvolupà en el Metropolitan, on no va tenir rival en els seus anys de glòria en papers com el ja citat Rigoletto, Amonasro, Germont père de Simon Bocanegra, Scarpia, Macbeth, Banaba de La Gioconda o Tonio al Pagliacci. Es prodigà poc per l'estranger, encara que cantà a La Scala, a Mèxic, Rio de Janeiro i Buenos Aires. Morí d'un atac de cor en plena representació de La forza del destino, poc després d'haver cantat la seva gran escena de l'acte tercer, les quals paraules (Morir, cosa tremenda) resultaren en el seu cas lamentablement profètiques. Warren fou el gran baríton del Metropolitan durant dues dècades que van de 1940 a 1960 i arribà a cantar vint-i-cinc rols diferents en aquell teatre.