Lázaro Núñez-Robres

Lázaro Núñez Robres (Almansa, 1 de juny de 1827 - 1896 o posterior) fou un compositor espanyol. Estudià el batxillerat a Madrid i després Dret a València però, sentint-se atret per la música, ingressà al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres Ramon Carnicer, Pedro Albéniz i Baltasar Saldoni. El 1858 estrenà la seva primera sarsuela, El alférez, amb cants del cèlebre poeta Gustavo Adolfo Bécquer. A aquesta la seguiren: Un sobrino; Tal para cual;El primer vuelo de un pollo (1861); Don Carnaval y Doña Cuaresma; El sargento Lozano; Por un paraguas, totes estrenades amb èxit.El mestre Nuñez Robres fou també director d'orquestra del Teatro Español de Madrid i del Circo Price, pels qui va compondre moltes peces de circumstàncies. Se li deuen nombroses composicions per a piano, cançons populars, entre les quals Cimarroncita, amb lletra de Manuel del Palacio, que assolí extraordinària popularitat, així com les titulades Recuerdos de mi patria i Una tarde en Lavapiés. Finalment publicà una col·lecció de cants espanyols, recollits, ordenats i arranjats per a piano, que titulà La música del pueblo (Madrid, 1869), a la qual posà un pròleg molt erudit.