Laozi

Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influent dins de la civilització xinesa. Se li atribueix l'autoria del Daodejing (o Tao te txing), obra fonamental d'aquest corrent. D'acord amb aquest llibre, el Tao (el "principi universal") és el canvi permanent i aquest fet que tot canvia en permanència seria l'única veritat universal. Les dades biogràfiques d'aquest personatge són més llegendàries que històriques. Es creu que va viure en el segle IV aC, durant el període de les Cent escoles de pensament i dels Regnes combatents, tot i que la tradició xinesa estableix que va viure al segle VI aC. Aquesta mateixa tradició diu que hauria nascut a la prefectura de Ku, en el que avui és el país de Lùyi, a la província de Henan, en els darrers anys del Període de les primaveres i tardors. Igualment, Laozi hauria estat contemporani de Confuci i hauria treballat com a arxiver a la Llibreria imperial de la cort de la dinastia Zhou. A causa de la dimissió de les autoritats de la cort de Zhou, hauria estat cessat en el seu càrrec i per això va partir amb el seu búfal d'aigua cap a l'estat de Qin, on desaparegué en el desert. Laozi sempre ha estat molt respectat en tots els cercles de la Xina: per als confucians, era un filòsof venerat, per a la gent del poble era un sant i per als taoistes era una emanació del Tao i una de les seves grans divinitats.