Ladislav Vycpálek

Ladislav Vycpálek (Vršovice, Praga, 23 de febrer de 1882 – Praga, 9 de gener de 1969) fou un compositor i violinista txec. Estudià Filosofia, Filologia moderna i Música, rebent-se de doctor el 1906. En la composició fou alumne de Vítězslav Novák, en el Conservatori de Praga. Fou administrador de la secció musical de la Biblioteca Universitària de Praga. El 1924 va ser elegit membre de número de l'Acadèmia Txeca. Com a compositor fou un polifonista de procediment metòdic, gran coneixedor del contrapunt, sobri en la melodia, simètric en la disposició i monumental en la concepció total de les seves obres. Fou com el filòsof musical de l'ànima txeca, de tendències religioses i metafísiques. Partint de Novák, després seguí les orientacions de Vincent d'Indy, fins a arribar al seu individualisme independent. La seva obra mestra és la Cantata de les últimes coses humanes, per a solos, cors i orquestra, text de cants moravians (1921) obra d'ampla concepció i profunda inspiració mística. A més se li deuen: el cicle de lieder Reconciliació taciturna (1908-09); el melodrama La noia de Lochroyan, balada antiga escocesa, traducció de L. Quis, obra instrumentada més tard (1920); el Quartet de corda en do major, estrenat el 1918 pel Quartet Txec; Llums de tenebres, tres cants (1910); Pressentiments i visions, cançons impressionistes (1910-16); Set cors per a veus masculines (1911-12).Després li seguiren altres suites de lieder i cors, amb acompanyament de piano, instruments de corda, orquestra, algunes harmonitzacions de cants nacionals txecs i moravians; Balades moravianes; La guerra (1916); la composició patriòtica Nostra primavera, cant per a cor mixt; l'important cicle In memoriam, inspirat en la mort del seu pare, una de les obres més personals de Vycpálek (1924; una Sonata, per a violí i veu femenina, apoteosi del violí com a símbol de la música.A més fou, considerat crític musical de Lumir i Hudevní Revue.