King Curtis

King Curtis (Fort Worth, Texas, 7 de febrer de 1934 - Nova York, Nova York, 13 d'agost de 1971) fou un saxofonista de jazz estatunidenc. Feu les seves primeres gravacions quan tenia només divuit anys, època en què també tocava el saxo alt. Als vint anys formà part de l'orquestra de Lionel Hampton. Poc temps més tard s'unia al conjunt que formà el trompeta Natt Adderley, en separar-se d'aquesta formació, i després al d'Oliver Nelson, amb el que arribà a triomfar per la seva gravació de Soul serenade. També gravà amb la cantant Aretha Franklin (Never grow old). A finals dels anys seixanta va intervenir amb diversos quintets i sextets, i el 1971, ab el seu conjunt, King Curtis and the Kingspins, cridà fortament l'atenció en el Festival de Montreux, el que li valgué contractes per diverses ciutats europees. Actuà en la TV barcelonesa. Estava en la línia interpretativa d'una sèrie de saxofonistes dels seu tems com Arnet Cobb, illinois Jacquet i Plas Johnson, als quals distingeix la seva versió objectiva, adequada i directe del blues, ensems lliure d'influències arcaïtzants i d'esnobisme de tipus intel·lectual. El seu so semblant al de Booker Ervin es distingeix per l'eloqüència, l'ampla fraseig i certa aspresa, qualitats –que enquadren admirablement igual a l'instrument que al gènere musical assenyalat--. Morí de forma tràgica, apunyalat a la porta de casa seva, circumstància de la que hi ha dues versions: que fou després d'una violenta baralla, quan intentava reparar el condicionador d'aire, i que intentà posar pau en una discussió entre dos desconeguts. Prova de la fama que gaudia fou l'assistència de més d'un miler de persones al seu funeral, que tingué lloc en l'església luterana de Sant Pere. En el funeral cantaren Aretha Franklin i Stevie Wonder.