Kenneth Anger

Kenneth Anger, originalment Kenneth Wilbur Anglemyer, (Santa Monica, 3 de febrer de 1927) és un destacat i punyent cineasta de culte, avantguardista i alternatiu, interessat per l'ocultisme, pioner del cinema gay, l'ús innovador de la música pop i els salts. Infant prodigi com a actor, Kenneth Anger va créixer entre les xafarderies de Hollywood. Més tard publicà aquestes històries sòrdides a Hollywood Babilonia (1958), un llibre tan escandalós que tenia garantit un lloc en la història del cinema. El primer film d'Anger fou Who Has Been Rocking My Dreamboat (1941), amb infants que juguen a l'estiu, acompanyats per cançons de bandes com Ink Spots. Fireworks (1947), una fantasia de sexe i dominació, obertament homosexual i violenta. Rabbit's Moon (1950) i Eaux d'artifice (1953) és plena d'insinuacions pecaminoses, amb una juxtaposició de refinament i sinceritat en el so, utilitzant el pop dels anys cinquanta i la música d'Antonio Vivaldi. Scorpio Rising (1964), un pseudodocumental de rock and roll, amb motoristes vestits de negre, inferències homosexuals i iconografia nazi, marcà una fita i col·locà el cinema estatunidenc d'avantguarda en la cultura popular. Anger també s'interessà per l'ocultisme. Aquest tema apareix per primera vegada a Inauguration of the Pleasure Dome (1954), un sinistre viatge sensual i psicodèlic. Amb la participació dels Rolling Stones, creà l'esgarrifosa i monòtona Invocation of my Demon Brother (1969) i la mitològica i al·lucinògena Lucifer Rising (1972), un film de culte pels aficionats a l'ocultisme, amb música de Jimmy Page i la intervenció d'un membre de la família de Charles Manson. Seguiren trenta anys de silenci, fins que Anger ressorgí amb dos curts metratges: The Man We Want to Hang (2002), vers els quadres del destacat ocultista britànic Aleister Crowley; i Mouse Heaven (2004), amb la icona de la cultura pop Mickey Mouse. El cinema d'avantguarda depèn en gran manera de l'actitud: una vegada Anger anuncià públicament la seva mort. Malgrat l'auto-mistificació, la seva obra mostra una destresa diabòlica, i posseeix l'encant de seduir, l'habitabilitat d'impressionar i el poder d'impactar. La frase.