Karl Münchinger

Karl Münchinger (Stuttgart, 29 de maig de 1915 – 13 de març de 1990) fou un director d'orquestra de música clàssica alemany. Cursà estudis en el Conservatori de Stuttgart i col·laborà amb el llavors destacat director d'orquestra Karl Leonhard (1936-39). De 1937 fins 1941 fou organista i director dels cors de l'església de Sant Martí, en la seva ciutat natal, i col·laborà en cursos organitzats per Hermann Abendroth (Leipzig) i Clemens Krauss (Salzburg). En aquella època conegué al famós director Wilhelm Furtwängler, el qual el recolzà en el seu accés a la direcció de l'Orquestra Simfònica de Hannover (1941-43). Al finalitzar la segona guerra mundial reinicià la seva carrera i, a Stuttgart, fundà l'Orquestra de Cambra (1945), iniciant un minuciós estudi de les obres de Bach, les quals incorporà al seu repertori, convertint la seva formació orquestral en una primera especialista musical d'aquell compositor. La seva qualitat revessà aviat la frontera alemanya, i Münchinger i la seva orquestra foren requerits en les principals sales de concert del món, on difongueren les seves exquisides versions dels concerts de Brandenburg i, de fet, de tot ell repertori barroc que progressivament anaren assumint, incorporant també obres de Mozart i Haydn. El conjunt de Stuttgart es convertí en una modèlica formació, punt de referència d'altres formacions de cambra que s'anaren formant arreu d'Europa: I Musici (Itàlia), Academy of St Martin in the Fields (Gran Bretanya), etc. Ajudà a popularitzar el cèlebre Canon de Pachelbel en una gravació de l'Orquesta de Cambra de Stuttgart en 1960 (Jean-François Paillard produí igualment una gravació rival molt popular). El 1979, Münchinger fundà el festival de Colmar (Alsàcia), en el que l'Orquestra de Cambra de Stuttgart era l'atracció principal. El 1987, per causa de la seva avançada edat, decidí abandonar la direcció d'aquest conjunt, amb el qual havia interpretat mes de cinc mil concerts. En les versions de Münchinger i la seva orquestra s'hi pot apreciar la minuciositat dels seus estudis, la seva preocupació per l'equilibri i el culte per la perfecció, així com un excepcional coneixement instrumental.