Julio Gómez García

Julio Gómez García (Madrid, 20 de desembre de 1886 - 22 de desembre de 1973) fou un compositor madrileny. Ingressà en el Conservatori als 14 anys, on i tingué per a mestres en Manuel Fernàndez Grajal (piano i solfeig), Tomás Bretón i Emilio Serrano (composició) i en Felip Pedrell en musicologia. Aconseguí premis d'harmonia (1902), piano (1904) i composició (1908). Fou mestre concertador en el Teatro Real des de 1909 a 1913, any aquest últim en què es doctorà en Història. Dos anys abans havia ingressat en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Successivament exercí, els càrrecs directius següents, en el Museu Arqueologic de Toledo (1911-13), en la secció de música de la Biblioteca Nacional (1915-1956). Des de 1918 fins a la guerra civil de 1936 fou crític de diversos diaris (La Jornada, La Tribuna i El Liberal) i director artístic de la revista Harmonia. Més tard, en el Conservatori (des de 1944) s'encarrega de la càtedra de Cultura Literària, que substitueix al morir Joaquín Turina (1951), per la de Composició i Formes Musicals, que aquest exercia, i on va tenir entre altres alumnes a José Peris Lacasa, Agustí Bertomeu, Agustín González Acilu, Ángel Arteaga, i Carmelo Alonso Bernaola. El 1953 era nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Ferran.