Julien Tiersot

Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, Ain, 5 de juliol de 1857 - París, 10 d'agost de 1937) fou un compositor i crític musical francès. Fill del metge Edmond Tiersot, estudià al Liceu Sant Lluís i després medicina i després música en el Conservatori de París, on tingué per professors com Savard, Massenet i Franck. Va contraure matrimoni amb la senyoreta Ernoult i el 1883 fou nomenat bibliotecari segon del Conservatori, el 1909 bibliotecari i el 1920 president de la Societat francesa de musicologia. Durant aquest període va compondre diverses peces de música i treballs de crítica musical i va donar diversos cicles de conferències a França, Bèlgica, els Països Baixos, Escandinàvia, Estats Units i Canadà. Com a obres més importants en el terreny de la critica i la història musical cal mencionar: Études sur le chançon populaire en France, (premiada per l'Institut). Études sur Belioz, (premiada per l'Acadèmia Francesa). Études sur Gluck. Études sur Rousseau. Études sur la musique au temps de la Révolutionfrançaise. Histoire de la chanson populaire en France, (premiada per l'Acadèmia, París, 1889. Musiques pittoresques. Promenades musicales à l'exposition de 1889, (1889). Notes d'ethnographiesical, (en Ménestrel, 1900-02, edició a part, 1903). Rouget de Lisle, son oeuvre, sa vie, (obra premiada, 1892). Les fétes de la rèvolution française, (1894). Ronsard et la musique de son temps, (Leipzig, 1902). Index musical pour le Romancero populaire de France, (1904). Hèctor Berlioz et la musique de son temps, (1904). Étude sur Les Maîtres Chanteurs de Wahner. Notes d'ethnographie musicale, (1905). Les annèes romantiques, 810-1842, correspondència de Berlioz (1907). Gluck, (París, 1909). La musique chez les peuples indigénes de l'Amérique du Nord, (París, 1910). Un démi siècle de musique française. Entre deux guerres, 1870-1917, (París, 1918). La musique dans les comédies de Molière, (1922).A més, per encàrrec del Govern col·leccionà els cants populars dels Alps francesos (impresos el 1903). El 1886 s'estrenà a París i a Arràs una refosa feta per Tiersot de Jean de Robin et de la Marion, d'Adam de la Halle. També va compondre un gran nombre de peces de cant per a festes i commemoracions com: el jubileu de Quinet el 1903. la festa de Berlioz a Grenoble (1903). una Rapsòdia, per a orquestra vers cants populars de la Bresse. Stella, per a cor i orquestra. Cançons populars franceses, per a cor i orquestra. Sire Halewyn, llegenda simfònica. Suite, vers danses populars franceses. música per l'Andromeda de Corneille, etc.El 1891, amb C. Bordes, dirigí la primera audició d'obres de Palestrina en l'església de Saint-Gervais, de París. fou col·laborador de les principals revistes de música franceses i d'algunes estrangeres.