Jules Supervielle

Jules Supervielle (Montevideo, Uruguai, 16 de gener de 1884 - París, França, 17 de maig de 1960) ver ser un poeta i escriptor francès d'origen uruguaià. Supervielle sempre es va mantenir allunyat del surrealisme, que va ser preponderant durant la primera meitat del segle XX. Ansiós per proposar una poesia més realista i humana, Supervielle va rebutjar el que es coneix com a "escriptura automàtica" (que els mateixos surrealistes també abandonarien més tard). També va negar el control de l'inconscient, desaprovant un mètode que altres poetes francesos i europeus havien usat com innovacions típiques del surrealisme. Conscient de l'univers que l'envoltava, així com amb els fantasmes del seu propi interior, va ser un dels primers a proposar aquest mètode de vigilància; una cosa que seguirien generacions posteriors, en distanciar-se cada vegada més del surrealisme de l'època. Va ser, en certa manera, un precursor d'un moviment que tindria lloc entre els anys 1945 i 1950, caracteritzat per la presència de personalitats tan importants com Rene Char, Henri Michaux, Saint-John Perse o Francis Ponge, poetes, tots ells, interessats a buscar una nova forma de fer lírica, agafant elements del mateix univers i els seus misteris, sense fer massa atenció a l'ús correcte i prolix del llenguatge: Yves Bonnefoy, Philippe Jaccottet, Jacques Dupin, Eugene Guillevic, Jean Grosjean, Andre Frénaud, André de Bouchet, Jean Follain, i altres. Entre els seus molts admiradors hi ha Rene-Guy Cadou, Alain Bosquet, Lionel Ray, Claude Roy, Philippe Jaccottet i Jacques Réda.