Joseph Boulogne, Chevalier de Saint‐Georges

Joseph Bo(u)logne de Saint-George, més conegut com a Cavaller de Saint-George (Illa de Guadalupe, França, 25 de desembre de 1745 - París, 10 de juny de 1799) fou un militar i compositor francès, fill de M. de Boulogne, conseller del rei en el Parlament de Metz, i d'una dona de color. Va rebre una brillant educació, mercès a la qual se li obriren les portes de la més distingida societat. Abraçà el partit del duc d'Orleans, del que en fou secretari; després acceptà les idees revolucionàries, i el 1792 organitzà un regiment de caçadors a cavall, en el que s'hi contaven un gran nombre d'homes de color, i incorporat a l'exèrcit de Dumouriez, s'oposà bravament a la invasió dels prussians. Fou un dels primers a denunciar la traïció d'aquell general. Saint-George gaudí de molta fama com a músic i com a home elegant. Als disset anys d'edat ja vencia a la majoria dels mestres d'esgrima de París. El seu talent com a violinista l'igualà als millors artistes del seu temps, havent tingut per professor d'aquest instrument a Leclair; Gossec li ensenyà la composició, i amb aquest fundà el famós concert d'aficionats, figurant Saint-Georges en aquest com a primer violí. En tractar-se el 1777 de nomenar un director de l'Acadèmia de Música, es trobà entre els candidats a tal càrrec, però no assolí el nomenament per haver-se negat els artistes acceptar la direcció d'una persona de color. Fou un dels personatges més en voga de l'últim terç del segle XVIII. Malgrat haver abraçat amb entusiasme les idees revolucionàries, fou detingut a París com a sospitós, sent posat en llibertat després del 9 de Termidor, i morí cinc anys després, pobre i oblidat de tothom. Havia donat al teatre diverses òperes còmiques, entre elles: Ernestine (1777); La chasse (1778); La fillegarçon (1787); Le marchand de marrons (1788), etc., totes elles estrenades a París. També va compondre va compondre altres obres.