José Pablo Moncayo

José Pablo Moncayo (Jalisco, Mèxic, 29 de juny de 1912 - Mèxic D.F., 16 de juny de 1958) fou un compositor mexicà. Estudià en el Conservatori de Mèxic i entre 1932 i 1944 formà part, com a pianista i percussionista, de l'Orquestra Simfònica de Mèxic, que més va dirigir (1949-1952). La seva música, de filiació nacionalista, està fortament arrelada en el folklore del seu país. La celebritat del seu breu poema simfònic Huapango (1941), estrenat i popularitzat per Carlos Chávez, aquesta obra va enfosquir la resta de la seva producció, que inclou títols com Amatzinac (1935), per a flauta i corda, Simfonia (1944), Simfonietta (1945), Tres piezas para orquesta (1947), Homenaje a Cervantes (1947), per a dos oboès i corda, Tierra de temporal (1949), Pequeño nocturno, La canción del mar, La romanza de las flores de calabaz, el ballet Tierra i l'òpera en un acte La mulata de Córdoba (1948), inspirada en una antiga llegenda i que constituí un dels seus grans èxits.